dimecres, 9 de maig del 2012

APARAULA'M: SARNATXO


En l'any de la Paraula Viva, l'IEC i Víctor Pàmies ens convoquen perquè participem en la iniciativa d'apadrinar una paraula de la nostra llengua (veure enllaç). Jo he apadrinat la paraula SARNATXO.

A l'Alcover quan busques sarnatxo et remet al de senatxo i en una de les accepcions explica que és una bossa de xarxa que serveix per a portar-hi animals caçats. En aquest significat, propi del País Valencià, la forma del mot és sarnatxo.
Ara bé, si cerquem senalla (amb la mateixa etimologia) trobem que és un cabàs d'espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca; cabàs. Més a prop del significat que lo donem actualment al mot sarnatxo en les comarques de L'Alcoià o el Comtat.
Segons el Coromines l’etimologia d’aquestos mots és una mica incerta, però argumenta que el seu origen està en el mot mossàrab sannâg, que a la vegada té el seu origen en el plural neutre llatí cenacula, de cenaculum, que significava 'cambra alta' (de cenare ‘sopar’ perquè és on solia estar el menjador) i també 'graner', d’on hauria desplegat el significat de ‘recipient per a tenir o transportar grans’.
En terres valencianes escasseja o desapareix l´ús del mot senalla i començant per l'Ebre el substitueix el mossarabisme: senatxo. Al País Valencià apareix amb variant pròpia sarnatxo per a definir un sarró de caçador o pescador. Cenacho és la forma prístina, i aquesta variant té una explicació en la contaminació dels sinònims sària, sarió, sarró. Per tant senalla (cat) i cenacho (cast) signifiquen el mateix i tenen radical comú.
És a dir, originalment al País Valencià al sarró per a transportar caça i pesca se li deia sarnatxo, i amb el temps aquest mot s’amplià per a designar la cistella d’espart per a transportar fruita, verdura i d’altres queviures.

11 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

El meu pare era caçador i sempre portava un sarró però a vegades en deia senatxo (sempre amb bossa de xarxa).
M’ha portat records, bona paraula.

fanal blau ha dit...

Aquesta és la riquesa de les paraules.
Un apunt encantador!
Bona trïa i bon dia, Mercè!

Jordi Dorca ha dit...

M'agrada molt, Mercè.
Ja enyoràvem la teva faceta lingüística.
Moltes gràcies.

sargantana ha dit...

Per mi es una paraula nova,
pero avui es un bon dia per aprendren moltes..oi?
gracies

Olga Xirinacs ha dit...

Sort en l'apadrinament, que aquesta és una bona entrada.

montse ha dit...

M'agrada, Al Pallars els pastors portaven la berena dins d'un sarronet.

Garbí24 ha dit...

en tot cas un sarnatxo ple de bons desitjos...

M. Roser ha dit...

La meva mare quan anava de viatge portava un sanatxo, però en aquell cas era com d'una espècie de pell(skai) i tancat amb una cremallera o una tanca al costat.

Enric Senabre ha dit...

Colló, Mercè, no me'n recordava del sarnatxo. Encara el dic ací a València i es queden mirant-me amb cara de pomes agres. Jo també l'hauria apadrinada.

Carme Girona ha dit...

La meva àvia li deia sanatxo al cistell de palma o de vímet que duia a La Boqueria. Feia molt de temps que no escoltava aquest mot;les teves precioses i precises explicacions m'han portat olors i records de d'infantessa.

Elfreelang ha dit...

M'agrada el sarnatxo! a casa en dèiem senatxo....quants record!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...