dimarts, 23 d’agost del 2011

Literatura Eròtica a la UCE de Prada



Joan Olivares, Carles Cortés, Mercè Climent,
Ramon Guillem i Francesc Mompó.

El passat 17 d’agost tenia lloc a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada una Taula Redona sobre Literatura Eròtica i posterior debat.


Cinc guanyadors del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida –únic premi d’aquest gènere que queda viu no només als Països Catalans, sinó al llarg de tota la Península– aprofitaren per parlar en primer terme de literatura, d'erotisme i de les seues obres davant d’un nombrós públic interessat en el tema.


Toni Teruel, president de l’Associació d’Amics i Amigues de la UCE de Prada, era l’encarregat de presentar l’acte i els escriptors participants als assistents. L’ordre a seguir venia marcat per l’any de l’obtenció del premi. Així el primer en pujar la temperatura de la sala -si és que això era possible- era Joan Olivares, guardonat en dues ocasions amb Dies de verema (1997) i Pell de pruna (2007). Tot seguit Ramon Guillem ens parlava sobre A foc lent (2004); Carles Cortés sobre Sara, la dona sense atributs (2009); i Mercè Climent i Francesc Mompó sobre Somiant amb Aleixa (2010). L’acte servia a més per presentar aquesta última, per ser la darrera obra premiada i publicada per l'Editorial Bromera.


També hi hagué temps per al debat i les opinions de l'auditori, on es destacaven aspectes com la forta embranzida valenciana en el gènere o l’aportació de lèxic al capdal normatiu del català.

dilluns, 22 d’agost del 2011

100 ANYS DE VALOR



El primer contacte que vaig tenir amb Enric Valor fou a través de les seues rondalles, així és que he pensat que una bona manera d'homenatjar el mestre és penjar aquest vídeo on ell mateix ens explica una rondalla:


diumenge, 14 d’agost del 2011

LLIBRES ERÒTICS PER A L'ESTIU




SEXE DE VACANCES
(font segre.com)

UN ANY MÉS, els faig arribar la proposta d'una sèrie de llibres vinculats amb el món del sexe i l'erotisme que sempre ajuden a fer la lectura estiuenca una mica més agradable i motivant. El primer llibre és un clàssic que havia estat oblidat fa molt de temps. Ara, l'editorial Valdemar l'ha repescat de l'oblit i ens els presenta en una bona edició. La Venus de las pieles y otros relatos, de Leopold von Sacher-Masoch (1836-1895). Aquest escriptor austríac va donar nom a una variant de la sexualitat molt coneguda i controvertida: el masoquisme. El llibre consta de deu relats i en el que porta el títol del llibre es descriu la masoquista relació entre Severin von Kusiemski i Wanda von Dunajew. L'obsessió de Severin per arribar a ser l'esclau de Wanda -amb contracte signat inclòs- ens revelarà els detalls de tot aquest procés de submissió que va deixar tan impressionats molts escriptors posteriors.

Un llibre absolutament diferent és La caricia desnuda, de la francesa Carmen Bramly (Ediciones B). Aquest llibre, que es llegeix amb rapidesa, mostra una escriptura fresca i directa que es vincula amb l'edat de l'escriptora: 15 anys. En el seu llibre descriu en primera persona i des de la visió de Paloma, una noia de 14 anys obsessionada amb el músic Peter Doherty, com és l'experiència de la primera vegada. El tema del llibre, juntament amb l'edat de la seva autora, van ser una bona barreja per crear força enrenou a França quan es va publicar.

Per últim, un llibre amb accent i sabor valencià i escrit a quatre mans per Mercè Climent i Francesc Mompó. El llibre Somiant amb Aleixa (Editorial Bromera) va merèixer el premi de literatura eròtica de La Vall d'Albaida 2010. Aquí els somnis eròtics de la protagonista i dels altres personatges queden descrits amb detall. El valencià emprat en aquestes descripcions dóna a tota la narració un valor filològic afegit i un punt d'erotisme exòtic per als que no estem acostumats a llegir o escoltar aquestes paraules. Com cada any, els desitjo bona lectura i, si poden i volen, bon sexe.

dissabte, 13 d’agost del 2011

TAULA REDONA I DEBAT SOBRE LITERATURA ERÒTICA


Dimecres, 17 d’agost a les 18.00h a la Universitat Catalana d'Estiu (Liceu Charles Renouvier) de Prada de Conflent (Catalunya Nord - Països Catalans) tindrà lloc una TAULA REDONA I DEBAT SOBRE LITERATURA ERÒTICA, on intervindran 5 autors guardonats amb el Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida: Joan Olivares, premiat en dues convocatòries, els anys 1997 i 2007, per Dies de verema i Pell de pruna; Ramon Guillem, premiat el 2004, per A foc lent; Carles Cortés, premiat el 2009, per Sara, la dona sense atributs; i Mercè Climent i Francesc Mompó, premiats el 2010, per Somiant amb Aleixa.


DIES DE VEREMA (Joan Olivares)

A vegades, el plaer, la fantasia i la incertesa van íntimament units, i això augmenta l'encant d'unes relacions. Ha arribat la temporada de la verema a Missena, i Manel contracta un matrimoni perquè els ajude amb la collita. Felip i Marina viuen llogats en la mateixa casa, i cada dia que passa, Manel se sent més atret per l'encís de la treballadora. En acabar la jornada, els dos homes es reuneixen en la casa del tio Cento, on els conta històries eròtiques, algunes de reals, i d'altres fruit de la fantasia. Un dia, excitat per aquestes narracions i presoner dels efectes de l'alcohol, Manel gaudirà el sexe, en la foscor de la nit, amb una dona que no pot assegurar que siga la seua muller.
El joc d'equívocs, d'ambigüitats i d'incerteses, el despertar a la sexualitat de l'adolescència i les fantasies més diverses, es donen cita en aquesta novel·la, Premi de Narrativa Eròtica La Vall d'Albaida 1997. Ambientada en el món rural dels anys trenta, Dies de verema vols ser una elegia del món agrícola, de la relació de l'home amb les feines del camp quan el treball es converteix en una festa i, de vegades, en un plaer imprevisible.
 
PELL DE PRUNA (Joan Olivares)

Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.




A FOC LENT (Ramon Guillem)

La prosa suggeridora d’aquest relat dóna carta de naturalesa a una història d’amor viu, profund i amb vocació d’inacabable entre un escriptor i una llibretera. Però, per sobre del procés de seducció i la materialització del desig –tot contat i viscut en primera persona i potenciat per unes descripcions tremendament visuals i d’un erotisme refinat i voluptuós– planen, com fantasmes a l’aguait, les ombres de l’ab-sència i de la mort.
A foc lent, XI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, reivindica la vida a través d’allò que ompli de goig els protagonistes: la música, la poesia, la fotografia, la pintura o el cinema –en resum, l’art–, però tot això tamisat a través del cos de l’amant, vertader artífex d’aquesta festa dels sentits. Perquè és gràcies al sexe que hom pot descobrir i gaudir Bruckner, Picasso, Kubrick o Ausiàs March.


SARA, LA DONA SENSE ATRIBUTS (Carles Cortés)

Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.


SOMIANT AMB ALEIXA (M. Climent i F. Mompó)

Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.
Somiant amb Aleixa, obra guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció. 

divendres, 12 d’agost del 2011

Somiant amb Aleixa: crítica al blog nullediesinelinea.over-blog.es


Al blog nullediesinelinea.over-blog.es han fet una ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa. Tot seguit transcric la crítica:

Erotismo, tienes nombre de mujer, como diría el clásico. Y una mujer, Mercè Climent, de treinta añitos, ingeniera agrónoma y filóloga, es coautora de "Somiant amb Aleixa", junto con su marido, Francesc Mompó, de 56 años, psicólogo, y han logrado con su novela obtener el Premi de Literatura erótica La Vall d'Albaida 2010. Edicions Bromera les ha editado el libro, que goza de una portada realmente sugerente.

El erotismo es un género difícil, de fronteras borrosas y que suele desarrollarse en el filo de la navaja de la sexualidad. Donde la pornografia grita, el erotismo susurra, donde aquélla muestra en todos los detalles, éste disimula entre velos y sombras, donde todo es explícito, descarado y arranca la excitación del bajo vientre, lo erótico acaricia, pellizca levemente y busca la excitación lenta, sugerente y exquisita: la pornografía es al erotismo, lo que el orgasmo masculino al femenino, es la diferencia entre el cine pornográfico de anatomía y ejercicio gimnástico cuajado de gemidos y procacidades y, por ejemplo, "Los cuentos inmorales" de Eric Rhomer.

Nuestra pareja de escritores eróticos están más cerca de la pornografía suave del "Caballero Audaz", aquellos cuadernos de cuentos subidos de tono que se vendían en las trastiendas de las librerías de lance, que del erotismo que evocaba generalmente con éxito aquella colección que se llamó "La sonrisa vertical" o el que sugería "Dafnis y Cloe" o "El Decamerón".

Nuestra pareja han tratado de dar dignidad literaria a su catálogo erótico festivo y nos ofrecen un argumento encantador y con muchas posibilidades: una chica joven y hermosa tiene un don: soñar el mismo sueño que sueñan cada uno de los hombres -o mujeres- que la deseen y sueñen con poseer su cuerpo. La muchacha va despertando pasiones y provocando sueños húmedos en muchas personas que hacen el amor con ella en los sitios y de las maneras más dispares y sexualmente conmovedoras. Duos, tríos y todo lo que haga falta, que el mundo es amplio y el deseo más. Todo ello en un ambiente onírico donde uno no acaba sabiendo bien si el encuentro que se nos narfra es un sueño o una incursión en lo real. La descripción es directa y sin tapujos, no hay evocaciones poéticas o considerandos irónico-festivos y lo más profundo que se nos evoca es la húmeda y turgente superficie de la piel de los cuerpos y la inmersión en sus lugares intimos.

Supongo que esta pareja de autores deben haberse divertido mucho escribiendo esta novela. El lector también lo pasa muy bien.

Este libro podría ser recetado a algunos o algunas personas inapetentes sexuales. Ah, y por supuesto, prohibido a los menores de edad.

dijous, 11 d’agost del 2011

"Somiant amb Aleixa" té pàgina pròpia



Si voleu veure o llegir tot el que està generant la novel·la Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera) només heu de clicar la següent adreça:

A més, si esteu interessats en els esdeveniments relacionats amb aquest llibre: presentacions, ressenyes, entrevistes... premeu la casella de M'AGRADA a la pàgina; sereu molt benvinguts.
 
Fins i tot podeu llegir els dos primers capítols de franc clicant ací.

dimecres, 10 d’agost del 2011

CAP DE SETMANA LITERARI AL MATARRANYA (II)



Diumenge 7 d’agost tenia lloc (i ja van sis) la Trobada anual d’autors al Matarranya i també la presentació del poemari col·lectiu Poesia a la frontera (March Editor), on han participat 95 poetes i del recull de contes Tren de Val de Zafán (Grara d’Edizions), amb escrits de 42 autors. Ambdós llibres inclouen escrits en els tres idiomes que es parlen a l’Aragó: català, castellà i aragonès, amb la intenció de trobar un espai comú natural que de fet ja existeix.

El punt d’encontre era la Llibreria Serret on els autors anaren acudint per signar exemplars dels dos llibres. A l’hora de dinar ens dirigírem a l’Hotel Parada del Comte, antiga estació de la via de la Val de Zafán. Durant el “dinar” –la gent que hi assistí ja sap perquè ho pose entre cometes– es presentaren els llibres i es feren diverses lectures en veu alta. El poder de convocatòria d’Octavi Serret, promotor principal de la trobada, ha estat increïble: més de 150 persones hi participaren.


Una vetllada per conversar amb els amics, conèixer gent amant de la cultura i gaudir de les lletres. Només em queda felicitar als organitzadors i editors per aquest gran projecte en forma de llibres.

dimarts, 9 d’agost del 2011

LA LITERATURA CATALANA ESTÀ DE DOL: MOR EL POETA BARTOMEU FIOL


La literatura catalana està de dol: Avui ha mort el poeta mallorquí Bartomeu Fiol.

Vaig tenir la immensa sort de conèixer-lo en persona un dijous de desembre, en un acte que portava com a títol Tres veus, una llengua. Jordi Pàmias pel Principat de Catalunya, Bartomeu Fiol per les Illes Balears i Jaume Pérez Montaner pel País Valencià ens oferien una dansa versaire amb tots els colors i tonalitats del nostre català.
 
Com a homenatge compartisc un vídeo que vaig enregistrar aquell dia:
 


CAP DE SETMANA LITERARI AL MATARRANYA (I)


Com esperava, aquest ha estat un cap de setmana ben intens.

Dissabte ben matinet sortíem de València direcció Vall-de-roures. En arribar, com anàvem bé de temps esmorzàrem a l’hotel El salt (lloc ben recomanable) i desférem les maletes. Quan el sol començava a estar ben alt anàrem a la llibreria Serret per presentar i signar els nostres darrers llibres: Els somriures de la pena, de Manel Alonso, De la fusta a l’aigua, de Francesc Mompó i Somiant amb Aleixa, també de Mompó i de qui escriu. Crec que no exagere si dic que entre els tres signàrem un centenar de llibres en poc més de dues hores. Fou un plaer conèixer l’Octavi Serret, un prohom de la cultura en català.


Per la vesprada, després d’un dinarot a base de corder al forn i la migdiada corresponent, decidírem donar un tomb per la zona medieval del poble. I vés per on que una xica ens reconeix i ens demana que li signem els llibres nostres que porta a la bossa. La situació ens deixa desconcertats: des de quan paren als escriptors pel carrer? “Sóc la Clídice”. Ara tot queda més clar i una alegria immensa s’apodera de tots nosaltres. Ens presentem oficialment perquè només ens coneixíem del món virtual. Decidim anar a fer-nos una cervesa i després a pegar un mosset. Com que la companyia és més que agradable allargassem l’instant amb unes copes. La matinada ens sorprèn i al darrere queden hores de converses, de somriures, de complicitat. Ens acomiadem amb la promesa d’un retrobament proper.


Ens gitem amb cert cansament acumulat però amb l'encís enganxat a les ninetes. Demà ens espera un altra jornada plena de bons moments i de no tant bons.

dijous, 4 d’agost del 2011

CAP SE SETMANA LITERARI AL MATARRANYA




Ens espera un altre cap de setmana intens. Viatjarem a la comarca del Matarranya, un lloc preciós que cal visitar, encara que nosaltres anem amb l’agenda plena d’actes literaris.

Disabte 6 a partir de les 12.30h, estarem a Vall-de-roures, a la llibreria Serret. Els escriptors Francesc Mompó i Manel Alonso signaran exemplars dels seus darrers treballs: el poemari De la fusta a l'aigua (Ed. Onada) i el recull de contes Els somriures de la pena (Ed. Onada), respectivament. Mompó i jo, a més, dedicarem la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa, a qui tinga ganes d’endinsar-se en aquestes pàgines plenes de sensualitat.

Diumenge 7 anirem a Prat del Comte a la presentació de l'antologia poètica Poesia a la frontera (Marc editors) on han participat vora un centenar de poetes, en llengua catalana, aragonesa i castellana; entre els quals estan també els valencians Manel Alonso i Francesc Mompó.

Serà un cap de setmana de retrobar amics  i de conèixer gent vinculada al món literari; de continuar converses pendents I encetar-ne de noves. La cosa promet.

dimarts, 2 d’agost del 2011

SOMIANT AMB ALEIXA: CRÍTICA DE L'ESCRIPTOR MANEL ALONSO



(Mercé Climent, Francesc Mompó i Manel Alonso durant el sopar dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians celebrat a Castelló el 4 de juny de 2010)

L'escriptor Manel Alonso ha fet una crítica de la novel·la Somiant amb Aleixa que ha penjat al seu blog Els papers de can Perla.

Hi ha una etapa de les nostres vides en la qual, d’una manera inesperada, els somnis ens regalen escenes tòrrides que acaben amb els llençols o els pantalons del pijama molls. L’aparició d’aquests somnis coincidix amb el nostre despertar sexual i, encara que poden aparéixer durant bona part de la nostra vida, és en l’adolescència i la joventut on més altes resulten la seua quantitat i intensitat.
El món dels somnis, des de temps immemorials, ha sembrat d’inquietud l’ésser humà, el qual de vegades ha volgut veure’ls com a missatges del destí que ens espera, o més tard com a elements imprescindibles per a estudiar el nostre subconscient.
En els somnis les nostres fantasies més íntimes i irrealitzables prenen cos i naveguen empeses pel desig ocult que les ha creades cap a terres volcàniques. Quan despertem del somni, de vegades de tot plegat només ens resta un sabor dolç en la boca i unes imatges sensuals que ens neguem a oblidar. De vegades hem desitjat controlar el món dels somnis i, com un aparell de televisió, triar cada nit un canal temàtic per a poder viure allò que la realitat ens nega. A alguns, més morbosos, els agradaria fins i tot saber qui té somnis eròtics amb ells, encara que sovint tindrien sorpreses extraordinàries i en ocasions poc agradables, com les que té la protagonista de la novel·la Somiant amb Aleixa (Bromera, 2011) amb la qual el tàndem Mercè Climent-Francesc Mompó va obtindre el Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida 2010. Aleixa té el do heretat de somiar els somnis d’altres on ella apareix (o almenys és el que ella es creu). La cosa, encara que estranya, no passaria de ser una simple anècdota si no fóra per la seua joventut, la seua bellesa i el seu sex-appeal, a la qual cosa cal sumar el fet que fa poc ha acabat la seua carrera i combina dues faenes, la primera com a professora en un institut i la segona en una botiga de roba.
La seua sensualitat no passa desapercebuda entre professors i alumnes, entre companyes i encarregats, i prompte es veu immersa en tot un seguit de somnis cada vegada més intensos i tòrrids.
El xoc entre la ficció onírica provocada pel desig que causa en els altres i la realitat quotidiana la farà viure immersa dins d’un laberint de sentiments contradictoris on la culpa i la vergonya la tenen subjugada.
Climent-Mompó, a més, ens oferixen en forma de flash-backs escenes del passat sexual de la protagonista que ens confirmen que, malgrat les aparences, estem davant d’una dona que ha tingut experiències amb els dos sexes. En el seu despertar sexual i en esta aparent bisexualitat cobra una gran importància Emma, una amiga de la infantesa, que és qui la inicia en les pràctiques sexuals.
Climent-Mompó, amb un llenguatge clar, impregnat en ocasions per un cert lirisme, però sempre directe, atent als detalls i amb un gran vigor plàstic, recreen un complex castell de focs artificials on l’esclafit del final de cada capítol obri el pas a una altra escena que acabarà en iniciar-se el repòs dels amants i en el cim del clímax literari.
Entre escena i escena, retrataran la personalitat d’una dona a la qual en el pla sexual l’han dirigida i modelada els seus partenaires omplint-la de dubtes i incerteses.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...