divendres, 30 d’octubre del 2009

XI PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TORRENT

Ahir 29 d'octubre a la sala d'actes de la Casa de la Cultura de Torrent tenia lloc el lliurament dels Premis Literaris de la ciutat, que arribaven a la seva onzena edició i, com cada any, tancaven la Setmana de les Lletres Valencianes.

Rubén Herrero Belda (al violí) i José Boscá Candel (al piano), professors del conservatori professional de música, obrien l'acte amb unes magistrals interpretacions de peces tan famoses com Nessun Dorma de Puccini o Them from Schinder's list de J. Williams.
Abans d'obrir i de llegir les actes, Francesc Mompó, escriptor i jurat d'aquests premis, agraïa a l'Ajuntament el recolzament per la celebració d'aquest premi, veritablement consagrat; a tots aquells autors que havien sigut guardonats i en especial als que no; i a l'editorial TABARCA, molt especialment al seu editor Josep Llorens, prohom que ha dedicat tota la seva trajectòria professional i entusiasme personal a la digníssima tasca d'oferir-nos l'ambrosia dels déus, que són els llibres. Com no, referncià l'altíssima qualitat literària de les obres presentades en la modalitat de narrativa i, per tant, la dificultad de triar les obres finalista i guanyadora. I arribà el moment més esperat, la lectura de les actes i per tant de conèixer la decisió dels membres del jurat (entre d'altres els esciptors Francesc Mompó i Josep Palomero, el poeta Berna Blanch o el dramaturg Manuel Molins). Decideixen declarar desert el IV Premi de poesia desert i acumular la quantia del guardó per a la pròxima convocatòria, de 3000 a 6000€.

El II Premi de teatre juvenil fou per a una escriptora novell: Carme Carceller, professora de valencià en un institut de Castelló i amant incondicional de les arts escèniques, amb l'obra "El somni on hi havia massa gent". Història que recorda la vella cançó de Jaume Sissa, "Qualsevol nit pot sortir el sol", on se'ns presenta, a través de la lluita entre els personatges del passat -la Fada, el Príncep, Noel, la Rateta Marieta...- i els del present -Maquillatge, Moda, Internet...-, el pas de la infantesa a l'adolescència, el joc entre el passat encara immediat, el present estrany per les tranformacions del propi cos i de tot el que l'envolta i el futur que ja s'apunta i es desitja.

L'obra finalista XI Premi de narrativa juvenil recaigué en l'obra "El secret original del collar de diamants" de Joan Pla (que no pogué assistir-hi per motius personals), un dels escriptors més importants de literatura juvenil en valencià a l'actualitat. És una obra feta amb ofici, on l’amor de dos joves trumfa per damunt de l'enfrontament de les seues famílies. De la mà dels seus protagoniste ens endinsaran en una trama que enfonsa les arrels de dues generacions abans i que resseguint el leiv motiv d'un possible robatori ens acararan a situacions que van des de la guerra civil fins al moment present.

I finalment el guardonat amb el XI Premi de narrativa juvenil fou un joveníssim escriptor consagrat en el gènere de narrativa curta: Ivan Carbonell Iglesias, amb la novel·la "El secret del Mas de la Pedra", una història plena de misteri, que es desenvolupa al cor de la serra Mariola, on una colla d'adolescents investigaran sobre l'assassinat que ocorregué temps enrere a causa d'una partida de cartes -bac o ronda, segons la zona- en què s'hi jugaren un mas i un molí. Obra feta amb una prosa molt madura que presenta un tremp literari alt, on el lector tindrà l'oportunitat d'assaborir el què i el com literari. Una jove promesa en la nostra literatura, amb estil propi, capaç de maridar amb mestria i ofici la prosa assagística amb la prosa poètica.
L'enhorabona a tots tres!

La vetllada conclogué amb un exquisit sopar al restaurant Ca Lluïset, on es reuniren al voltant de la taula premiats, membres del jurat, presentador de l'acte, representants de l'ajuntament i de l'editorial Tabarca...

2 comentaris:

Toni Pobla ha dit...

L'enhorabona al guanyador. Ja es veia vindre, no? M'ha faltat oir el discurs de Francesc Mompó...

De princeses, greixets i massos ha dit...

Ja et dic jo que el discurs de Francesc Mompó fou el millor de la nit. I ho dic perquè posava la carn de gallina.

Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...